Fa molt de temps en un regne llunyà existien abundants terres fèrtils, màquines, cases i riqueses. Però, tots aquest recursos estaven distribuïts de manera tan absurda! Mentre una minoria paràsita dilapidava els recursos en tota classe de luxes, contaminant i acumulant capitals, la resta de la població vivia cada volta més míserament.
Els diners existien en abundància segons per a què i per a qui... Si es tractava de jugar al golf i anar al club nàutic, hi havia diners. Si es tractava de subvencionar a escoles i universitats privades en mans de sectes, hi havia diners. Si es tractava de construccions d’obres faraòniques, d’expropiar cases i destruir terres, hi havia diners. Si es tractava de crear nombrosos canals de televisió per a manipular i aborregar a la població, hi havia diners. Si es tractava de comprar i fabricar armes de guerra, hi havia diners...
Però si es tractava de la hipoteca dels treballadors en atur, no hi havia diners... Si es tractaven dels drets i condicions laborals, no hi havia diners. Si es tractava de la sanitat, hi havia cues i llistes d’espera... Pel que fa a l’ensenyament, la cosa anava de mal en pitjor... Es retallava i es deixava sense faena als jóvens professors i s’amuntonaven als alumnes en barracons on devien romandre tancats i massificats.
Un dia els súbdits es van fartar d’abusos, mentides i paràsits. La gent es va adonar que no vivien en “democràcia”, perquè realment estaven en una monarquia, on els polítics (molts d’ells cocaïnòmans) no representen més que als seus partits i els sindicats majoritaris estaven venuts.
Així les coses molta gent va començar a organitzar-se en assembles autònomes i horitzontals on podien practicar la vertadera democràcia i preparar la revolta. Farts d’injustícies la gent es reapropià de les seues vides i redistribuïren les riqueses mitjançant l’okupació i l’autogestió. Llavors, el rei i els paràsits fugiren i a les nombroses comunes la gent visqué amb amor i llibertat. I això és tan veritat com que aquest conte s’ha acabat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.