dimecres, 24 de febrer de 2010

CANAL 9 BUFA'M UN OU

Tres periodistes de Canal 9 van denunciar el passat divendres als jutjats a Vicente Sanz, secretari general i cap de personal de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) per assetjament sexual en el treball. Sanz va ser president provincial del PP a València durant el període 1993-94, càrrec del que hagué de dimitir per corrupció. De totes maneres el fet que es veies implicat en un cas de corrupció urbanística a Benidorm no va impedir que fora nomenat per a un altre alt càrrec a Canal 9.

La denúncia recull en 11 folis el relat del calvari viscut des de finals de 2007 per les tres dones. Les víctimes relaten vexacions sexuals, obscenitats, amenaces i una situació de por insuperable davant del poder del seu cap de personal. El secretari general de RTVV els exigia favors sexuals. La negativa de les dones té com a resposta, segons consta en la denúncia: " Si no vols, que sàpigues que tinc molt de poder. Te destrossaré la vida al teu i a la teua família". A més, les tres periodistes afirmen que Vicente té una caixa plena de roba interior d’altres periodistes que han patit abusos semblants, però que tenen por a denunciar.

El conseller Rafael Blasco ja ha eixit en defensa de Vicente Sanz i ho ha fet d’una manera, que mostra que els del PP no li tenen cap por a la justícia. Blasco afirma que el funcionament de Canal 9 es «ejemplar» i té la «máxima confianza» en les persones de la directiva de Canal 9. Malauradament, malgrat les evidencies el més probable és que Vicente Sanz acabe sense cap càstig o condemnat a penes mínimes. El mateix es pot dir del cas Gürtel i molts altres casos de corrupció... Quan una persona normal furta pot anar anys a la presó, però si el que furta és un alt càrrec polític el més probable és que no passe res o com a molt que estiga una breu temporada a la presó.

Si una periodista es baixa les bragues per a no perdre la faena... llavors això significa que amb més facilitat es deixarà pressionar a l’hora d’informar, és a dir, no informarà d’allò que no interesse als seus caps, ni parlarà mal del partit que té el control del seu mitjà de comunicació. Per una altra banda convé recordar que la majoria de mitjans de comunicació massius estan en mans d’uns pocs grups financers amb vincles amb les multinacionals, els partits polítics i interessos arreu del mon.

En fi, així va el món i a València intuïm que al poder hi ha, amb prou abundància, corrupció urbanística, cocaïna, abusos sexuals, nostàlgics del franquisme, oligarquia i màfia.

1 comentari:

  1. com si cagues i no estires la cadena...
    polítics corruptes, medis de comunicació comprats, agressions, por, mentides, espectacle i tinga feta.
    lo pitjor de tot és que molts dels valencians encara diran que va passar perquè ells provocarien... "que no t'extranye"

    ResponElimina

Free counter and web stats